En un article anterior, titulat Com fomentar la responsabilitat en els infants, vam establir que educar als fills per tal que siguin responsables és un dels principals objectius que tenim com a pares. Per això, calen estratègies educatives adequades per tal que les normes que els fan ser responsables arrelin de manera que exercexin aquesta responsabilitat de manera autònoma, és a dir, fins i tot quan no hi hagi ningú supervisant-los i dient-los com cal comportar-se o què cal fer en cada moment.
Com també dèiem en aquell article, ningú neix responsable. Cal ensenyar als més petits a ser responsables i per això cal tenir en compte alguns consells:
- Establir normes i límits: Tots necessitem punts de referència per saber què hem de fer i què podem fer en cada moment, el que està bé, el que està malament, el que passarà si no es respecten les normes… Eduquem per viure en societat. Les normes i límits han de complir uns requisits:
- Han de ser senzilles i simples.
- Cal que siguin justes.
- Cal que els infants tinguin molt clar quines seran les conseqüències si no les compleixen.
- Cal aplicar les normes de forma coherent i, sobretot, justa.
- Donar responsabilitats atenent a les capacitats i necessitats dels infants.
- Els pares han de ser coherents comportant-se sempre de la mateixa manera, en base a uns principis i valors.
- No ser arbitrari. Les normes serveixen per a tots per igual, en tots els moments, per això han de ser concretes i respectades per a tothom. També han de ser flexibles i estar obertes a possibles canvis.
- Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d’assumir i per què, concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
- Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber-les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
- Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
- Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
- Potenciar l’autonomia personal dels petits i deixar que siguin ells mateixos els que resolguin les pròpies dificultats, evitant actituds sobreprotectores que impedeixin el desenvolupament d’una conducta responsable.
- Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
- Ajudar-los a reflexionar abans d’actuar i fer que s’adonin de les conseqüències de les seves accions.
- Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i a no buscar resultats immediats.
- Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l’aprenentatge.
- Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
- Ser un model positiu per als fills. Els nens i joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.
Difícilment, un nen arribarà a ser responsable si els seus pares es comporten de forma irresponsable amb ell o amb les seves pròpies obligacions. Per poder exigir, abans hem d’ensenyar.
Claus per afavorir la responsabilitat en els infants i adolescents
- Demostrar que confiem amb ells, controlant els seus temors o les preocupacions excessives. Alguns temors no estan ben fonamentats o resulten poc efectius.
- Establir quines són les exigències i expectatives als nostres fills tenint en compte els nostres propòsits: Què els demanem? Què els exigim? Què poden fer? Per què? …
- Adoptar acords familiars ( de vegades per escrit) en relació a les tasques i les responsabilitats. Arribar a acords que comprometin a tota la família i que puguin servir també per la prevenció de conflictes.
- Promoure la constància i l’autodisciplina en relació als seus hàbits i comportaments en general. Reconèixer l’esforç i recompensar els èxits en els comportaments que demostrin més responsabilitat: “ Estem encantats perquè, des de fa un mes, no t’hem de dir que vinguis a les deu”; “Estem encantats perquè ja no t’hem de dir que paris taula o que et rentis les dents”, etcètera.
- Animar-los i ajudar-los a prendre decisions de la manera més adequada possible, valorant els pros i contra de cada alternativa per escollir aquella amb la que guanyi més i es perdi menys, tenint en compte que qualsevol elecció té un cost. Afavorir que recullin tota la informació i que desenvolupin les estratègies d’anàlisi abans de decidir.
- Afavorir que es faci càrrec de les conseqüències de les seves decisions personals.