Contes publicats
dimarts, 30 de desembre del 2014
Entrevista al 'Diari de Sabadell'
Us deixo aquí l'entrevista que m'ha fet, per al Diari de Sabadell, la Yolanda Rico:
diumenge, 23 de novembre del 2014
dimecres, 5 de novembre del 2014
Un lector no neix, es fa
La lectura és l’ eina capdal de
la informació , de la cultura, del món de la ficció, de la fantasia... La
col·laboració dels pares, educadors, adults, etc. és imprescindible per impulsar aquest aprenentatge com a font de
plaer i de cultura.
Si els infants adquireixen l’hàbit
de llegir, aconseguiran beneficis i avantatges per a tota la vida. Llegir fomenta la imaginació, la
intel·ligència, la capacitat verbal, la concentració i, a més, enriqueix el seu vocabulari.
El conte és una eina molt valuosa
, ja que desenvolupa i enriqueix el llenguatge, la imaginació, la creativitat
de l’infant i els enriqueix el seu bagatge cultural, per això el seu valor
educatiu és immens.
A partir del conte, l’infant
incorpora i assumeix la cultura a la que pertany, i per tant, és un element que
els ajuda a construir la seva pròpia identitat.
A través del conte entre en contacte amb
altres cultures, amb les corresponents formes de vida, cosa que afavoreix la
comprensió humana, la tolerància, la solidaritat, etc.
A partir de la lectura dels
contes, els infants poden identificar-se en diferents personatges, situacions,
històries, aventures... Com els personatges d’aquest conte: “ El Pispallibres” , en dracs, en
bruixes, en pirates, en princeses... que els portaran a projectar el seu propi
món de fantasies i creativitat i, a la vegada, els permetrà endinsar-se , en
l’aventura de la vida, en els seus sentiments,
en les seves inquietuds, en els seus problemes, en les seves pròpies vivències...
en definitiva, en les situacions que en
el conte s’hi viuen. Gràcies al relat d’ aquestes històries, ajudem als infants
a identificar les pors, els neguits, les malifetes, la solidaritat, la
vergonya, la tristesa, l’alegria, l’amor..., en definitiva les seves pròpies
emocions i necessitats.
A partir, d’ identificar-les en els
personatges dels contes, els ajudarà a entendre-les d’una manera diferent, a
conèixer-se ells mateixos, a identificar les seves emocions, els seus sentiments,
les seves limitacions, les seves inseguretats, necessitats... i, alhora, a
compartir-les, a gestionar-les i a alliberar-les.
Això és el que li passa al
protagonista del nostre conte, en Pispallibres,
una criatura peculiar, que en un tres i no res, es dedica a robar els contes de
tots els animalons del bosc. “ No us ha passat mai que de vegades fem
coses sense saber per què les fem?” “ Que fem pagar la nostra soledat,
tristesa, enuig... a qui menys ho mereix?”. Això és el que li passava al nostre
protagonista Pispallibres, tenia una
pena, un neguit ...que no sabia com gestionar-lo i resoldre’l . Sort que la
nostra conilleta Mariona Bru va voler
ajudar-lo, el va entendre i amb astúcia, comprensió i estima, va fer entendre
que d’aquesta manera no es solucionaria el seu problema. La Mariona Bru va comprendre el seu
neguit , es va posar al seu lloc del i...
Voleu saber com va acabar la
història? Doncs, no us perdeu l’activitat de conte contes del dia 8 de novembre
a la Llar del Llibre de Sabadell. Hi esteu tots convidats.
Ah, potser ens visitarà la nostra
amfitriona, La Mariona Bru i
realitzarem alguna activitat relacionada amb aquest conte. La resta ho posareu vosaltres...
Llegir
és, sobretot, compartir emocions,
sentiments, crear moments i espais emocionals interessants on tots els éssers
humans podem comunicar-nos, ja que el llenguatge del cor, de les emocions, és
un idioma universal que va més enllà de les paraules i del que tothom pot
arribar a entendre
El bloqueig emocional en els infants
Conscients de la
importància d’educar les emocions, de ser-ne conscients, d’identificar-les
d’expressar-les, de gestionar-les. De que no hi ha emocions bones ni dolentes,
cal conèixer com gestionar i entomar els bloquejos emocionals en els infants. Les emocions són molt importants. No es tracta de viure en l’emoció, sinó
d'entendre que les emocions són indicadors, són com alarmes o senyals del que
ens està passant internament.
Tots volem ser
estimats i rebre mostres d’afecte i carinyo. Per aquest motiu, ningú no genera
un bloqueig afectiu per elecció conscient. Quan alguna cosa ens afecta molt a nivell emocional
necessitem trobar un mecanisme de protecció per poder sobreviure a la situació. Llavors, generalment, creem bloquejos emocionals per no sentir tant dolor. El bloqueig emocional és una resposta
natural i instintiva que es manifesta com una barrera que ens posem nosaltres
mateixos per protegir-nos d’una situació o esdeveniment que suposa o pot suposar
un impacte emocional. Aquestes bloquejos
solen néixer com una manera de protegir-nos contra alguna experiència anterior
que ens va produir por i confusió, una experiència tan difícil i dolorosa que
la nostra ment no va poder manejar ni gestionar.
El bloqueig
emocional té una funció de protecció,
ens permet realitzar els ajustos i les compensacions pertinents per comprendre
i trobar el sentit a la situació i poder disposar de les nostres fortaleses tan
psíquiques com emocionals per fer front al bloqueig i no sentir-nos tan
vulnerables. En aquests casos el
bloqueig desapareix quan estem preparats per adaptar-nos a la nova realitat de
la situació. Però, en altres casos aquest bloqueig no desapareix, i és llavors
quan es torna desfavorable, ja que trenca la nostra zona de confort i la
connexió amb els nostres propis sentiments, i és llavors, quan es generalitza a
esdeveniments i situacions semblants i arriben a afectar en la nostra
quotidianitat i funcionament diari, portant conseqüències desagradables i
negatives
Si
en un primer moment aquests bloquejos , al superar-los, poden ajudar-nos, si es
mantenen poden portar conseqüències negatives com les que exposaré a
continuació:
· Impedeix concentrar-
se , aprendre i rendir de manera
adequada.
· No deixa ser
nosaltres mateixos. Imatge alterada de sí mateixos.
· Es
produeix una desconnexió amb els veritables sentiments i l'emoció queda a dins, però oculta, d'aquesta manera
no es produeix el control emocional oportú.
· Pensaments
distorsionats.
Des que naixem tenim aquesta reacció instintiva de protecció, de
supervivència. Tot i així, quan
som petits és quan més vulnerables som davant del tema emocional. En l'etapa fins als 12 anys,
aproximadament, els efectes d'impactes emocionals negatius, no només que són
molt difícils d'enfrontar, sinó que creen un condicionament en aquest infant que afectarà la resta de la seva vida
ja que la manera que es relacionarà amb les emocions quan creixi, respondrà a
les circumstàncies emocionals que li van envoltar mentre creixia. Llavors, el que cal treballar no és el
bloqueig en si sinó l'arrel del bloqueig i les emocions que queden sense ser
processades. L'ésser humà té límits
de resistència. Si no els
resolem de forma sana i oportuna es pot guardar com a una experiència negativa que es reflectirà
en algun aspecte de la nostra vida.
Les causes de que aquests bloquejos
perdurin o siguin permanents poden ser , la inseguretat, el complex
d’inferioritat, etc. que fa que ens bloquegem i ens impedeixen treure les
nostres emocions veritables per afrontar la situació.
Per tant, cal també ensenyar als nostres infants a vèncer i a
solucionar aquests bloquejos emocionals,
aprofitar el seu valor en els moments crítics d’impacte, però no generalitzar i
sobretot, no fer-los permanents en altres situacions o moments. Aquest
desbloqueig els permetrà ser lliures i els donarà i dotarà d’un control
emocional adequat i controlat que els portarà al benestar.
De vegades, una mala experiència puntual ( no vincle amb un adult, un
comentari sense mala intenció, una broma o actitud desafortunada, adonar-se de
la pròpia frustració o limitació en una feina, etc. fan que un infant es senti
agredit i es bloquegi emocionalment. Cal doncs, anar molt amb compte amb les
nostres accions i fer servir l’empatia, per tal de no fomentar algun d’aquests
bloquejos. Els infants són molt vulnerables i podem marcar-los negativament per
tota la vida.
Estratègies i pautes per desbloquejar emocionalment als infants:
·
Treballar amb ells el pensament positiu i ensenyar a veure les situacions
de manera positiva. Pensar en positiu, ens porta emocions
positives i la ment es desbloqueja.
·
Ensenyar a qüestionar i a dubtar dels seus pensaments negatius. En la majoria de casos aquests pensaments són irreals, distorsionats ...
que no corresponent a fets reals. Pensar en negatiu, genera emocions negatives
i aquestes ens paralitzen.
·
Fomentar l’autoestima i confiança en sí mateix. La seguretat i confiança en sí mateix dóna força per afrontar situacions
difícils.
·
Ajudar a qüestionar l’impacte real del que els passa, de les conseqüències. Sovint les conseqüències temudes i l’impacte , són més grans que el que
passarà.
·
Potenciar i crear un clima de comunicació per expressar les seves emocions. Si són capaços d’identificar
les seves emocions, expressar-les i comunicar-les , és la clau per desbloquejar-los.
·
Fer-los creure en ells mateixos, ensenyar-los a no témer de ser ells
mateixos, sense pors. Conèixer i deixar fluir en
fora el que tenen en el seu interior.
·
Potenciar ser tolerants i afrontar les frustracions.
·
Ensenyar estratègies i recursos perquè aprofitin el bloqueig inicial per
treure’n unes conclusions i aprenentatges. És bàsic , que en aquestes situacions de bloquejos, siguin conscients de
les seves emocions i prenguin consciència de la seva situació i de les seves
conseqüències.
·
Treballar i aprendre dels propis bloquejos emocionals. Com tot, l’experiència ajuda a créixer com a persones. Adonar-se de les
estratègies que ha utilitzat per sortir-se’n , els servirà per propers moments
difícils.
Per desbloquejar, necessitem doncs, donar un enfocament positiu a les
situacions, ja que si aconseguim un bon estat emocional no hi haurà bloquejos.
Es tracta de pensar d’una manera en la que els fem sentir alegria, benestar,
relax, esperança,etc.
Hem de transmetre als infants, pensaments positius del tipus “ Tinc
possibilitats” “ Sóc vàlid i crec amb mi”; “ Si em surt bé, genial i sinó ho
tornaré a intentar”; etc.
Hem de ensenyar als nostres infants positivitat, quan un mateix se sent
capaç i creu que és possible, és probable que ho pugui aconseguir, perquè quan
un creu en una possibilitat, desprèn una cosa que l’altre percep sense ser-ne
conscients. Per tant,hem de fer entendre i concienciar el llenguatge interior
dels infants. “La creença en un mateix, la creença interior mou muntanyes”
Els somnis es fan realitat quan tenim la convicció interna
per a guiar-nos, la passió per a emocionar-nos i la disciplina per a executar
les accions precises.
Takumi
dilluns, 27 d’octubre del 2014
dimecres, 8 d’octubre del 2014
diumenge, 14 de setembre del 2014
TORNEM A L’ESCOLA!
El compte enrere comença...S’acaben
les vacances, comença l’escola, la rutina,horaris, etc.
Arriba el moment de repassar tot
el que fa falta per començar l’escola, el material escolar, bates, motxilla...
però , sobretot, toca ordenar les emocions i els sentiments. Tot canvi,
comporta una adaptació i la tornada a l’escola és un pas important que cal
tenir present i preparar-lo entre tots.
Nervis, inquietud, inseguretat,
pors... són sentiments normals que tenen els infants dies abans, n’hi ha molts
que no dormen la nit abans de l’inici de l’escola. Tot serà nou! Els mestres,
els companys, la classe... quins nervis! Els adults es troben la mateixa
oficina, el mateix cap, el mateix espai, els mateixos companys, etc. Però, en
canvi, els infants, sobretot, els més petits, ho estrenen tot: l’escola,
l’aula, els mestres, els companys, els espais... Per tant, ells han de fer una
adaptació física i sentimental. És importantíssim que pares i mestres els
acompanyin en aquesta nova etapa, els donin tranquil·litat, caliu i
seguretat, cal fer-los adonar que hi són
al seu costat, que estan amb ells, que tot el que els passa i senten és normal
i que no passa res. La motxilla emocional que porten al seu càrrec ha d’estar
ben carregada de sentiments positius.
Així doncs, l’adaptació
representa un esforç per a tots plegats – nens, pares i mestres- però qui ho
viu més intensament és l’infant, ja que d’entrada no entén que els seus pares
el deixin en un lloc desconegut amb altres persones.
L’adaptació a l’escola és un període molt important en
què l’infant crea vincles afectius amb les mestres i amb altres criatures. Com
es viuen els primers dies incideix en els sentiments que
l’escola desperta a la criatura més endavant. És per aquest motiu que
l’adaptació es contempla amb l’acompanyament de les famílies durant el temps
que l’infant necessiti per sentir-se bé, i segur, a l’escola.
El període d’adaptació és obert i no té un final concret.
Quan parlem d’adaptació, parlem sobretot dels primers quinze
dies o a molt allargar el primer mes d’escola. Parlem d’un període curt, però molt intens
emocionalment.
El període d’adaptació cal,
doncs, entendre’l com un procés
individual de cadascú dels infants que depèn d’un seguit de factors
diferencials.
Tots aquests canvies són positius
per als infants, però que provoquen reaccions i respostes entre ells, que
depenen dels factors personals i de la reacció dels adults. Aquestes reaccions
es poden agrupar en:
· Reaccions actives: Plors,
queixes, angoixes, resistències a deixar qui l’acompanya, dependència de
l’adult, regressió conductual , rebel·lions ( en el menjar, en el control
d’esfínters, en el menjar, etc.) , reaccions psicosomàtiques ( febre, vòmits,
descomposició, desgana, etc.).
· Reaccions passives: Inseguretat,
inhibició, desconfiança, aïllament, submissió, somnolència...
Per tant , paciència, aquests primers
dies d’escola són durs, molt durs i amb unes connotacions emocionals
importants.
És
importantíssim que, com adults , els pares transmetin alegria, serenor , tranquil·litat
i aproximar el canvi en positiu, de manera que encomanin als fills aquest estat
emocional
Què podeu fer
des de casa per a afavorir aquest procés?
Durant l'estiu:
·
L'actitud positiva
dels pares cap a l'escola. Els infants poden captar els vostres dubtes i pors.
És important que vosaltres esteu convençuts de que portar el vostre fill/filla
a la llar d'infants és la millor opció que teniu per a ell/a.
·
És convenient que
us hagueu separat en algunes ocasions abans del primer dia d'escola.
·
El contacte previ
amb altres infants (parc, cosins...) farà que connectin més fàcilment amb els
de la seva classe.
A l'escola:
El comiat ha de ser breu i clar. De vegades ens sembla que si estem una
estoneta més podrem deixar a l'infant més tranquil però no és així, quan més
aviat assumeixen la situació de que els pares no hi són, més aviat comencen a
gaudir del que l'entorn nou els ofereix.
·
En els primers dies
si l'infant plora i s'agafa als pares hem d'entendre que és una situació normal
i no perdre la serenitat ni contagiar-vos per l'angoixa. Deixeu que els mestres
facin la seva feina... Si cal truqueu.
·
La puntualitat
d'entrada i sortida. Entrar en una classe on l'activitat ja ha començat i
perdre's el ritual d'entrada fa més difícil la integració al grup. Esperar que
els vinguin a buscar veient que els companys se'n van els provoca ansietat.
·
Acompanyeu al
vostre fill/a a trobar a la seva mestra i expliqueu-li tot el que farà i que
fareu vosaltres.
·
És important que
vingueu sense presses, fent un comiat breu i sense fer-ho d'amagat. Pot ser que
el nen plori, però poc a poc entendrà que ara li dieu adéu, però que més tard
el vindreu a buscar.
·
Si l'assistència és
continuada, facilitarà que l'adaptació sigui més curta.
·
No aprofiteu
l'anada del nen a l'escola per treure-li el bolquer, xumet o d'altres objectes,
als quals el nen estigui molt acostumat.
La bona adaptació dels infants a l'escola és un factor clau per al seus
benestar i desenvolupament. Pensem que la comoditat emocional i la confiança en
l'entorn és el que els permet explorar sentint-se segurs.
Aquesta bona adaptació depèn de l'infant, de l'escola i de la família. La
durada d'aquests procés és molt variable (de la primera setmana al mes i mig),
passat aquest període els infants s'integren a la classe i estan còmodes i
contents amb l'entorn.
Consells pels
infants més grans
·
Recuperar els
hàbits i les rutines dies o una setmana abans de començar l’escola.
·
Endreçar
l’habitació abans
·
Preparar el
material escolar dies abans.
·
Esmorzar
adequadament abans de sortir de casa per arribar amb forces a l’escola.
·
Recuperar els hàbits de son una setmana abans de començar
l’escola.
·
Vestir roba còmoda
·
Utilitzar una bona
motxilla per evitar excés de pes
Sóc un infant
Sóc un infant,
sóc com tu,
un individu únic
amb úniques maneres
de percebre,
d’interpretar
i d’expressar-me.
M’agrada expressar-me, sé expressar-me.
M’agrada parlar, sé parlar.
M’agrada riure, sé riure.
De vegades ploro, sé plorar.
Les coses de cada dia
són importants per mi.
a partir d’elles conec el món.
L’afecte, el joc, la fantasia...
són aliments que em fan créixer.
Sóc un individu en transformació,
com tu, com vosaltres.
dilluns, 2 de juny del 2014
Dissabte, 07 de juny de 2014 a les 12,00h (Activitat infantil )
Conta-contes pels més menuts on la
Laura Coll ens explicarà El monstre de colors i En Dog
i els llibres de l’editorial Flamboyant.
A la botiga del carrer Sant
Antoni, 20 de Sabadell. Entrada lliure i gratuïta.dimecres, 28 de maig del 2014
Quin cap de setmana!
Treballar les emocions a l’escola és
poder i saber-hi intervenir per
aconseguir un bon clima emocional que afavoreixi la convivència i
l’aprenentatge de cadascun dels nens i les nenes. El cos, la ment i les
emocions, són tres àmbits que constitueixen la nostra persona i s’ha
d’intervenir en l’educació i desenvolupament de tots tres.
Molts aprenentatges es realitzen a través
d’una intervenció o gestió no conscient, aprenem per imitació o per adopció de
fets i maneres de l’altre persona sense que siguem conscients del nostre
aprenentatge. Per tant podem afirmar que, les nostres emocions repercuteixen en
els altres, que sempre estem en comunicació emocional amb l’altra persona. Si
en nosaltres hi ha apatia, comuniquem apatia i si hi ha motivació, comuniquem
motivació als nostres nens i nenes.
L’ús de les mascotes a Educació Infantil
tenen un valor molt significatiu, especial, emocional i , alhora, pedagògic. A partir de les
mascotes es treballen un munt de continguts, des de rutines , hàbits,
projectes, cançons, contes, aprenentatges, etc., fins a continguts emocionals,
però, sobretot, es treballa i es valora,
el lligam amb l’escola i la pertinença
en un grup classe, amb tot el que això comporta, per un nen/a d’Educació Infantil.
Identificar una mascota amb el seu grup
classe és una senyal d’identitat, de pertinença a un grup i per tant, a
sociabilització. I quin lloc més adient
que l’escola i, en concret, el grup classe. Una bona manera d’adquirir el
sentiment i la consciència de pertànyer en un grup classe i no en un altre, és
sovint, a partir d’un element, objecte, nino, animal, etc. Per això, moltes
escoles utilitzen el recurs de les Mascotes per identificar un grup d’un altre,
en les diferents cursos d’ Educació Infantil. Ser la classe dels esquirols,
dels astronautes, dels lleons, dels dracs... fa que s’identifiquin i s’iniciïn en
la pertinença al grup, amb la complicitat, el companyerisme, les relacions y
les habilitats socials... A partir
d’aquesta interacció anirà atenent als altres i a sí mateix en un procés
d’evolució i de creixement personal. L’intercanvi afectiu, doncs,és imprescindible
en aquestes edats, però l’afectivitat, no evoluciona en solitari, està
interrelacionat amb altres conquestes de tipus personal, social i
intel·lectual.
Els infants mostren el seu món afectiu a
través de contínues manifestacions de dependència, cooperació, por, ansietat,
seguretat, inseguretat... La resposta de
l’adult, que respecti i sàpiga esperar,
gestionar la conducta de l’infant li proporcionarà la calma necessària
per tal que pugui sortir de sí mateix i s’interessi pels altres.
L'important
d’una mascota ,és que sigui un ninot, peluix, titella, etc, que reuneixi
una sèrie de característiques:
- Ser d'una grandària mitjana, ni gran,
ni petita. Perquè així ho puguin manipular i acaronar fàcilment. I a més, que
permeti el transport a casa d'una manera senzilla i pràctica.
- Ser tou, suau, durador. Perquè
d'aquesta manera inciti als nens a la seva manipulació i ús.
- Sobretot, rentable. Ja que passarà
diverses vegades, per tots els nens de la classe i les seves famílies.
Mitjançant la mascota de l’aula,
desenvoluparem els diferents objectius i finalitats:
- Desenvolupar la responsabilitat.
- Potenciar el paper del protagonista del
dia, i així l'autoestima del nen protagonista.
- Desenvolupar la creativitat.
- Desenvolupar, potenciar i motivar el
procés de lectura i escriptura.
- Desenvolupar l'expressió oral: augment
de vocabulari, construcció de frases completes.
- Desenvolupar, augmentar i establir
vincles fluids entre l'aula i la casa, entre els companys i la mestra i la
família.
-
Fomentar la gestió , la consciència i l’expressió dels sentiments,
emocions i estats d’ànim dels infants.
El
dia que es torna a classe la mascota, el/a nen/a que l'ha portat ha d'explicar
a la resta el que ha fet amb la mascota, a decidir per l’escola. Durant els
dies que es porten a la mascota, poden fer amb ella tota mena d'activitats:
portar-la al parc, al poble, compartir amb germans i família... Tot el que
se'ls ocorri. Sempre amb cura perquè no es perdi .
La mascota és, doncs una manera
d'establir ponts comunicatius, llaços afectius i implicar a les famílies en la
tasca educativa és a partir de la figura del protagonista. Cada infant esdevé
protagonista una setmana al llarg del curs: Porta aquelles fotos més
significatives, les seves joguines preferides i s'emporta la mascota de la
classe el cap de setmana per compartir totes les seves vivències amb la seva
família.
En Piu-piu és la mascota de la classe
d’en Bernat. Us agradaria saber què li
passa aquest especial cap de setmana..?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)