Contes publicats
diumenge, 23 de novembre del 2014
dimecres, 5 de novembre del 2014
Un lector no neix, es fa
La lectura és l’ eina capdal de
la informació , de la cultura, del món de la ficció, de la fantasia... La
col·laboració dels pares, educadors, adults, etc. és imprescindible per impulsar aquest aprenentatge com a font de
plaer i de cultura.
Si els infants adquireixen l’hàbit
de llegir, aconseguiran beneficis i avantatges per a tota la vida. Llegir fomenta la imaginació, la
intel·ligència, la capacitat verbal, la concentració i, a més, enriqueix el seu vocabulari.
El conte és una eina molt valuosa
, ja que desenvolupa i enriqueix el llenguatge, la imaginació, la creativitat
de l’infant i els enriqueix el seu bagatge cultural, per això el seu valor
educatiu és immens.
A partir del conte, l’infant
incorpora i assumeix la cultura a la que pertany, i per tant, és un element que
els ajuda a construir la seva pròpia identitat.
A través del conte entre en contacte amb
altres cultures, amb les corresponents formes de vida, cosa que afavoreix la
comprensió humana, la tolerància, la solidaritat, etc.
A partir de la lectura dels
contes, els infants poden identificar-se en diferents personatges, situacions,
històries, aventures... Com els personatges d’aquest conte: “ El Pispallibres” , en dracs, en
bruixes, en pirates, en princeses... que els portaran a projectar el seu propi
món de fantasies i creativitat i, a la vegada, els permetrà endinsar-se , en
l’aventura de la vida, en els seus sentiments,
en les seves inquietuds, en els seus problemes, en les seves pròpies vivències...
en definitiva, en les situacions que en
el conte s’hi viuen. Gràcies al relat d’ aquestes històries, ajudem als infants
a identificar les pors, els neguits, les malifetes, la solidaritat, la
vergonya, la tristesa, l’alegria, l’amor..., en definitiva les seves pròpies
emocions i necessitats.
A partir, d’ identificar-les en els
personatges dels contes, els ajudarà a entendre-les d’una manera diferent, a
conèixer-se ells mateixos, a identificar les seves emocions, els seus sentiments,
les seves limitacions, les seves inseguretats, necessitats... i, alhora, a
compartir-les, a gestionar-les i a alliberar-les.
Això és el que li passa al
protagonista del nostre conte, en Pispallibres,
una criatura peculiar, que en un tres i no res, es dedica a robar els contes de
tots els animalons del bosc. “ No us ha passat mai que de vegades fem
coses sense saber per què les fem?” “ Que fem pagar la nostra soledat,
tristesa, enuig... a qui menys ho mereix?”. Això és el que li passava al nostre
protagonista Pispallibres, tenia una
pena, un neguit ...que no sabia com gestionar-lo i resoldre’l . Sort que la
nostra conilleta Mariona Bru va voler
ajudar-lo, el va entendre i amb astúcia, comprensió i estima, va fer entendre
que d’aquesta manera no es solucionaria el seu problema. La Mariona Bru va comprendre el seu
neguit , es va posar al seu lloc del i...
Voleu saber com va acabar la
història? Doncs, no us perdeu l’activitat de conte contes del dia 8 de novembre
a la Llar del Llibre de Sabadell. Hi esteu tots convidats.
Ah, potser ens visitarà la nostra
amfitriona, La Mariona Bru i
realitzarem alguna activitat relacionada amb aquest conte. La resta ho posareu vosaltres...
Llegir
és, sobretot, compartir emocions,
sentiments, crear moments i espais emocionals interessants on tots els éssers
humans podem comunicar-nos, ja que el llenguatge del cor, de les emocions, és
un idioma universal que va més enllà de les paraules i del que tothom pot
arribar a entendre
El bloqueig emocional en els infants
Conscients de la
importància d’educar les emocions, de ser-ne conscients, d’identificar-les
d’expressar-les, de gestionar-les. De que no hi ha emocions bones ni dolentes,
cal conèixer com gestionar i entomar els bloquejos emocionals en els infants. Les emocions són molt importants. No es tracta de viure en l’emoció, sinó
d'entendre que les emocions són indicadors, són com alarmes o senyals del que
ens està passant internament.
Tots volem ser
estimats i rebre mostres d’afecte i carinyo. Per aquest motiu, ningú no genera
un bloqueig afectiu per elecció conscient. Quan alguna cosa ens afecta molt a nivell emocional
necessitem trobar un mecanisme de protecció per poder sobreviure a la situació. Llavors, generalment, creem bloquejos emocionals per no sentir tant dolor. El bloqueig emocional és una resposta
natural i instintiva que es manifesta com una barrera que ens posem nosaltres
mateixos per protegir-nos d’una situació o esdeveniment que suposa o pot suposar
un impacte emocional. Aquestes bloquejos
solen néixer com una manera de protegir-nos contra alguna experiència anterior
que ens va produir por i confusió, una experiència tan difícil i dolorosa que
la nostra ment no va poder manejar ni gestionar.
El bloqueig
emocional té una funció de protecció,
ens permet realitzar els ajustos i les compensacions pertinents per comprendre
i trobar el sentit a la situació i poder disposar de les nostres fortaleses tan
psíquiques com emocionals per fer front al bloqueig i no sentir-nos tan
vulnerables. En aquests casos el
bloqueig desapareix quan estem preparats per adaptar-nos a la nova realitat de
la situació. Però, en altres casos aquest bloqueig no desapareix, i és llavors
quan es torna desfavorable, ja que trenca la nostra zona de confort i la
connexió amb els nostres propis sentiments, i és llavors, quan es generalitza a
esdeveniments i situacions semblants i arriben a afectar en la nostra
quotidianitat i funcionament diari, portant conseqüències desagradables i
negatives
Si
en un primer moment aquests bloquejos , al superar-los, poden ajudar-nos, si es
mantenen poden portar conseqüències negatives com les que exposaré a
continuació:
· Impedeix concentrar-
se , aprendre i rendir de manera
adequada.
· No deixa ser
nosaltres mateixos. Imatge alterada de sí mateixos.
· Es
produeix una desconnexió amb els veritables sentiments i l'emoció queda a dins, però oculta, d'aquesta manera
no es produeix el control emocional oportú.
· Pensaments
distorsionats.
Des que naixem tenim aquesta reacció instintiva de protecció, de
supervivència. Tot i així, quan
som petits és quan més vulnerables som davant del tema emocional. En l'etapa fins als 12 anys,
aproximadament, els efectes d'impactes emocionals negatius, no només que són
molt difícils d'enfrontar, sinó que creen un condicionament en aquest infant que afectarà la resta de la seva vida
ja que la manera que es relacionarà amb les emocions quan creixi, respondrà a
les circumstàncies emocionals que li van envoltar mentre creixia. Llavors, el que cal treballar no és el
bloqueig en si sinó l'arrel del bloqueig i les emocions que queden sense ser
processades. L'ésser humà té límits
de resistència. Si no els
resolem de forma sana i oportuna es pot guardar com a una experiència negativa que es reflectirà
en algun aspecte de la nostra vida.
Les causes de que aquests bloquejos
perdurin o siguin permanents poden ser , la inseguretat, el complex
d’inferioritat, etc. que fa que ens bloquegem i ens impedeixen treure les
nostres emocions veritables per afrontar la situació.
Per tant, cal també ensenyar als nostres infants a vèncer i a
solucionar aquests bloquejos emocionals,
aprofitar el seu valor en els moments crítics d’impacte, però no generalitzar i
sobretot, no fer-los permanents en altres situacions o moments. Aquest
desbloqueig els permetrà ser lliures i els donarà i dotarà d’un control
emocional adequat i controlat que els portarà al benestar.
De vegades, una mala experiència puntual ( no vincle amb un adult, un
comentari sense mala intenció, una broma o actitud desafortunada, adonar-se de
la pròpia frustració o limitació en una feina, etc. fan que un infant es senti
agredit i es bloquegi emocionalment. Cal doncs, anar molt amb compte amb les
nostres accions i fer servir l’empatia, per tal de no fomentar algun d’aquests
bloquejos. Els infants són molt vulnerables i podem marcar-los negativament per
tota la vida.
Estratègies i pautes per desbloquejar emocionalment als infants:
·
Treballar amb ells el pensament positiu i ensenyar a veure les situacions
de manera positiva. Pensar en positiu, ens porta emocions
positives i la ment es desbloqueja.
·
Ensenyar a qüestionar i a dubtar dels seus pensaments negatius. En la majoria de casos aquests pensaments són irreals, distorsionats ...
que no corresponent a fets reals. Pensar en negatiu, genera emocions negatives
i aquestes ens paralitzen.
·
Fomentar l’autoestima i confiança en sí mateix. La seguretat i confiança en sí mateix dóna força per afrontar situacions
difícils.
·
Ajudar a qüestionar l’impacte real del que els passa, de les conseqüències. Sovint les conseqüències temudes i l’impacte , són més grans que el que
passarà.
·
Potenciar i crear un clima de comunicació per expressar les seves emocions. Si són capaços d’identificar
les seves emocions, expressar-les i comunicar-les , és la clau per desbloquejar-los.
·
Fer-los creure en ells mateixos, ensenyar-los a no témer de ser ells
mateixos, sense pors. Conèixer i deixar fluir en
fora el que tenen en el seu interior.
·
Potenciar ser tolerants i afrontar les frustracions.
·
Ensenyar estratègies i recursos perquè aprofitin el bloqueig inicial per
treure’n unes conclusions i aprenentatges. És bàsic , que en aquestes situacions de bloquejos, siguin conscients de
les seves emocions i prenguin consciència de la seva situació i de les seves
conseqüències.
·
Treballar i aprendre dels propis bloquejos emocionals. Com tot, l’experiència ajuda a créixer com a persones. Adonar-se de les
estratègies que ha utilitzat per sortir-se’n , els servirà per propers moments
difícils.
Per desbloquejar, necessitem doncs, donar un enfocament positiu a les
situacions, ja que si aconseguim un bon estat emocional no hi haurà bloquejos.
Es tracta de pensar d’una manera en la que els fem sentir alegria, benestar,
relax, esperança,etc.
Hem de transmetre als infants, pensaments positius del tipus “ Tinc
possibilitats” “ Sóc vàlid i crec amb mi”; “ Si em surt bé, genial i sinó ho
tornaré a intentar”; etc.
Hem de ensenyar als nostres infants positivitat, quan un mateix se sent
capaç i creu que és possible, és probable que ho pugui aconseguir, perquè quan
un creu en una possibilitat, desprèn una cosa que l’altre percep sense ser-ne
conscients. Per tant,hem de fer entendre i concienciar el llenguatge interior
dels infants. “La creença en un mateix, la creença interior mou muntanyes”
Els somnis es fan realitat quan tenim la convicció interna
per a guiar-nos, la passió per a emocionar-nos i la disciplina per a executar
les accions precises.
Takumi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)