http://www.petitsabadell.cat/elnano/guia-evitar-influenciar-negativament-fills-emocional/

 COM EVITAR INFLUENCIAR NEGATIVAMENT ALS NOSTRES FILLS

Els infants són el reflexa i  el motor de la nostra vida. Tots ens iniciem com a pares i mares amb una sola intenció: sola idea al cap: aconseguir que siguin persones amb qualitat humana i, sobretot, feliços. Aquests desitjos tan obvis i importants, de vegades no es compleixen perquè els nostres infants no obtenen de nosaltres alguns patrons bàsics que necessiten per ser adults disciplinats, madurs, amb motivació i feliços. Ningú neix ensenyat per ser pare i mare, tots ho anem fent segons el nostre sentit comú, el que ens han ensenyat o segons el què hem anat aprenent amb la experiència, llegint, parlant amb altres pares, etc. Per això, de vegades, sense adonar-nos, no actuem de manera adequada i fem accions que poden fer que els nostres fills/es pateixin depressió, ansietat, ràbia, relacions familiars tenses, problemes amb els seus amics, autoestima baixa i conflictes emocionals al llarg de la seva vida. Sovint, per motius al·lients als nostres fills, els mostrem el nostre malestar , les nostres frustracions, sense adonar-nos. Aquest article pretén fer adonar-nos, prendre consciència d’aquells errors que com a pares i mares fem, sense voler, que afecten negativament  a qui més estimem i que no en tenen la culpa.

Tot seguit, us mostro 8 aspectes que segur que tots en hem trobat i que ens ha passat i que potser, no hem sigut prou conscients de la necessitat i demanda dels nostres fills per estrés, feina, dificultats del dia a dia, etc:

1.      Ignorar o minimitzar els sentiments del teu fill. 

Si el teu fill manifesta tristesa, enuig o por i nosaltres com a pares no li fem cas o no li donem la importància que es mereix,  el ignores o no donar la importància que ell manifesta, li  estàs minimitzant els seus sentiments i emocions que sent. Li estem dient, sense voler, que el que sent està malament, que no és important, estem menyspreant el seu estat emocional. Quan fem això, li estem menyspreant un estat tan important com són les seves emocions, ell sent, té emocions i les col compartir amb nosaltres, si nosaltres no li fem cas, se sent ignorat i com si el deixéssim de banda, fent això, estem perdent oportunitats per  crear aquest vincle que els faci saber que els seus pares els volen de manera incondicional, però també, allò tant important d’expressar les seves emociona, per tal que  nosaltres com a adults, els podem ajudar a regular-les i a gestionar-les.

2.      Manca de consistència en les normes. Si mai parlem amb els teus fills sobre el que esperes d'ells, mai sabran com comportar-se de manera apropiada. Els nens tracten d'estar al nivell de les nostres expectatives, volen agradar-nos, que estem orgullosos d’ells.  Les nostres pautes els proporcionen les claus i els límits que els ajuden a definir qui són, els hi dóna seguretat, confiança, si ho fan bé o malament. Si no deixem les coses clares, el nostra fill/a pensarà que la vida és alguna cosa indefinida i començarà a buscar els seus propis límits, el que farà que baixi la seva autoestima, inseguretat i que tingui problemes de comportament.

3.      Tractar el teu fill com a un amic. Mai comparteixis totes les teves preocupacions i els nostres problemes amb el nostre fill, ni li demanem consell. Ell/a no ha de patir els nostres neguits, no posar-li’s  preocupacions que no li pertoquen per l’edat. Ell/a és el nostre fill!  Si ens mostrem desemparats i derrotats davant els teus fills, mai aprendran a respectar-nos  i ens tractaran com a un igual o algú inferior, ja que sentiran que els utilitzes com a teràpia i els donem una imatge de nosaltres mateixos com a víctima o submissió i els estem donant un model incorrecte de pare o mare. Llavors ells poden adoptar la posició de submís o d’impositor, i cap dels dos són correctes.  Hem de demostrar els nostres fills que podem fer front als problemes i als reptes, manejar l'estrès en la nostra vida i sortir del túnel. Siguem espontanis i mostrem les nostres emocions, ja que també som persones  i veuran que ens pot passar com a ells i els ensenyarem a com reconduir-les, no oblidem que nosaltres som el patró, però no sobrecarreguem els teus fills, ni ensenyem model erronis..

4.      Castigar la independència i la separació.  Quan castiguem als nostres fills per madurar, els fem sentir culpables per tenir necessitats i desitjos normals en el seu desenvolupament, el que sovint els provoca inseguretat, rebeldia i altres comportaments que els incapacita per desconnectar i ser ells mateixos. Hem d’escoltar de forma activa aquestes necessitats o peticions, sense fer judicis ni exigències. Cal dedicar un temps per escoltar-los, mostrar que l’entenem, que el comprenem i buscar una solució conjunta, des de l’escolta activa i l’empatia.

5.      Fer del teu fill una prolongació de tu mateix. Si, com a pare o mare, associem la nostra pròpia imatge i la  nostra vàlua a l'aparença del nostra fill, al seu caràcter, a les seves habilitats i fins als seus propis amics, li estem fent entendre que l'estimem pel que té, i no pel que és. Això farà que ells busquin agradar en lloc d'emprendre, i que sempre estiguin preocupats per si són o no prou bons. Cal respectar-los i voler que siguin ells, amb les seves virtuts, limitacions, sentiments... Nosaltres ja tenim la nostra vida, ara hem de fer que visquin la seva pròpia i demostrar-li’s que sempre estarem al seu costat per tot el que calgui i que els recolzarem sempre,perquè el nostre únic objectiu és que siguin feliços.

6.      Ficar-te en les relacions dels teus fills. Dirigir cada acció del teu fill pel que fa a relacions es refereix (ja sigui amb amics o amb professors) inhibeix la seva maduresa. Per exemple, si el teu fill es fica en un embolic a l'escola i tu vas immediatament a parlar amb el professor per arreglar, o estàs constantment dient-li com tractar als seus amics, el nen no aprendrà a manejar pel seu compte els aspectes més complexos de les seves relacions. Hem de deixar-los ser ells, ensenyar-los a com gestionar els seus propis conflictes des de la comunicació no violenta, l’escolta activa, l’educació sense violència, etc. Cal ensenyar-los i guiar-los en com gestionar els problemes, així formarem persones íntegres que no jutjaran, ni faran prejudicis i, sobretot, a comunicar-se i a viure sense violència.

7.       Sobreprotecció. Quan protegim els nostres fills davant tot problema o emoció, fem que creixi la seva autoestima i que pensin que tenen dret a tot, creuant a vegades la línia del narcisisme. Esperen que la vida sigui més fàcil del que és i volen tot per a ells, independentment de com sigui el seu comportament.  Amb aquesta actitud el que aconseguirem que siguin nens insegurs, que es una frustració davant de qualsevol dificultat, no sabran resoldre els problemes i situacions conflictives de la vida quotidiana, això els conduirà a la depressió o impotència davant qualsevol cosa on no obtinguin el que creuen que es mereixen. Hem d’educar nens i nenes autònoms, segurs, que sàpiguen quins són les seves mancances per treballar-les i millorar-les, però sobretot, nens i nenes íntegres i feliços, preparats per resoldre qualsevol problema o situació que se’ls presenti al llarg de la vida.

Cal educar als nostres fills amb respecte, amor i empatia, a ser persona amb la capacitat de resoldre les situacions quotidianes i a ajudar als altres