COM FOMENTAR LA RESPONSABILITAT ALS NOSTRES INFANTS

En un article anterior, titulat Com fomentar la responsabilitat en els infants, vam establir que educar als fills per tal que siguin responsables és un dels principals objectius que tenim com a pares.  Per això, calen estratègies educatives adequades per tal que les normes que els fan ser responsables arrelin de manera que exercexin aquesta responsabilitat de manera autònoma, és a dir, fins i tot quan no hi hagi ningú supervisant-los i dient-los com cal comportar-se o què cal fer en cada moment.

Com també dèiem en aquell article, ningú neix responsable. Cal ensenyar als més petits a ser responsables i per això cal tenir en compte alguns consells:

• Establir normes i límits: Tots necessitem punts de referència per saber què hem de fer i què podem fer en cada moment, el que està bé, el que està malament, el que passarà si no es respecten les normes… Eduquem per viure en societat. Les normes i límits han de complir uns requisits:
  • Han de ser senzilles i simples.
  • Cal que siguin justes.
  • Cal que els infants tinguin molt clar quines seran les conseqüències si no les compleixen.
  • Cal aplicar les normes de forma coherent i, sobretot, justa.
• Donar responsabilitats atenent a les capacitats i necessitats dels infants.
• Els pares han de ser coherents comportant-se sempre de la mateixa manera, en base a uns principis i valors.
• No ser arbitrari. Les normes serveixen per a tots per igual, en tots els moments, per això han de ser concretes i respectades per a tothom. També han de ser flexibles i estar obertes a possibles canvis.
• Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d’assumir i per què, concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
• Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber-les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
• Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
• Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
• Potenciar l’autonomia personal dels petits i deixar que siguin ells mateixos els que resolguin les pròpies dificultats, evitant actituds sobreprotectores que impedeixin el desenvolupament d’una conducta responsable.
• Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
• Ajudar-los a reflexionar abans d’actuar i fer que s’adonin de les conseqüències de les seves accions.
• Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i a no buscar resultats immediats.
• Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l’aprenentatge.
• Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
• Ser un model positiu per als fills. Els nens i joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.

Difícilment, un nen arribarà a ser responsable si els seus pares es comporten de forma irresponsable amb ell o amb les seves pròpies obligacions. Per poder exigir, abans hem d’ensenyar.

Claus per afavorir la responsabilitat en els infants i adolescents

• Demostrar que confiem amb ells, controlant els seus temors o les preocupacions excessives. Alguns temors no estan ben fonamentats o resulten poc efectius.
• Establir quines són les exigències i expectatives als nostres fills tenint en compte els nostres propòsits: Què els demanem? Què els exigim? Què poden fer? Per què? …
• Adoptar acords familiars ( de vegades per escrit) en relació a les tasques i les responsabilitats. Arribar a acords que comprometin a tota la família i que puguin servir també per la prevenció de conflictes.
• Promoure la constància i l’autodisciplina en relació als seus hàbits i comportaments en general. Reconèixer l’esforç i recompensar els èxits en els comportaments que demostrin més responsabilitat: “ Estem encantats perquè, des de fa un mes, no t’hem de dir que vinguis a les deu”; “Estem encantats perquè ja no t’hem de dir que paris taula o que et rentis les dents”, etcètera.
• Animar-los i ajudar-los a prendre decisions de la manera més adequada possible, valorant els pros i contra de cada alternativa per escollir aquella amb la que guanyi més i es perdi menys, tenint en compte que qualsevol elecció té un cost. Afavorir que recullin tota la informació i que desenvolupin les estratègies d’anàlisi abans de decidir.
• Afavorir que es faci càrrec de les conseqüències de les seves decisions personals.