COM AJUDAR ALS NOSTRES INFANTS A TRENCAR LA SEVA ZONA DE
CONFORT
L’autor Gregory
Cajina, autor de “Trenca la teva zona de confort”, ens
explica que trencar la nostra zona de confort, aquest espai on s’emmarca la
nostra vida quotidiana, on ens sentim segurs, còmodes, però, que a la vegada
ens impedeix arriscar-nos i viure sense límits, per por a tot allò que no
controlem.
Per poder
aconseguir-ho cal canviar l’educació dels més petits, per tal que des de la
infància fins a l’adolescència ajudar
als nens a assumir la seva pròpia responsabilitat i a trencar amb la seva zona
de confort respectant uns límits. El millor llegat que els podem deixar una
pares als nostres fills és l’autoconfiança de saber que dins del seu caparró estan tots els seus recursos i
estratègies per buscar i aconseguir tot el que necessita. Cal ajudar-los a ser
capaços de resoldre problemes de la vida quotidiana, d’assolir nous reptes, a
reinventar-se, perquè sabrà mirar des de diferents punts de vista. Això,
l’ajudarà a créixer com a persona i a afrontar la vida amb més tolerància i empatia.
Com ho podem fer?
Hem de fer infants
independents, lliures, responsables, autònoms i feliços. Per això hem de
fomentar la creativitat, l’experimentació, el risc controlat..
Cal deixar que
provin, que experimentin per ells mateixos... no limitar-los , ni frenar, els
seus avenços, descobriments. “ Quan a un nen de tres o quatre anys ens pregunta
si pot saltar des d’una determinada alçada, la nostra resposta automàtica és un
NO, però li hem de deixar que ho provi. Hem de deixar que comprovin per ells mateixos
la seva fortalesa i limitació. El més segur és que, si cau, ni tan sols plori,
ja que ha estat una decisió seva i per tant la seva responsabilitat.
No cal ni és bo,
sobreprotegir tant als nostres fills, cal que aprengui dels seus propis riscos
i decisions.
Un infant s’ha
d’embrutar per aprendre a integrar-se i a descobrir, s’ha de fer mal per
aprendre a tenir cura d’ell mateix, a d’aprendre a arriscar-se, a aixecar-se, a
espavilar-se quan se li perden tots els cromos, les xapes, a gestionar les seves
pròpies emocions, a tolerar els seus fracassos, etc.
Un
altre factor important per al seu creixement integral, és que se sentin estimats i no envoltats de
coses. Moltes vegades els adults volem suplir la nostra absència d’afecte amb
coses materials. Cal ser molt curós, és importantíssim que durant la infància
se sentin estimats, notin la calidesa, l’amor, el sentiment, la comprensió...
de l’adult. I compte que l’ “ absència estant present” fa tan mal com una
agressió i, això no ho esmena cap regal!.
I, com no, els
nostres infants, el que necessiten és temps, el nostre temps, però temps no
tant de quantitat sinó de qualitat. Passant temps amb els nostres fills ens
ajudarà a detectar aquelles virtuts i talents que tenen i veure’n les seves
limitacions. El que més necessiten i volen els nostres fills és el nostre
temps, compartit, d’oci, d’experiències conjuntes per créixer de la mà,
acompanyats per aquelles persones que més els estimen.
Al seu costat i
observant, descobrirem en allò que despunten, en allò que gaudeixen, en allò
que els fa sentir millor , etc., i així donar-li’s allò que necessiten per
desenvolupar els seus talents i no els condemnarem en convertir-los en allò que
nosaltres o la societat vol que siguin. D’aquesta manera estarem fomentant, potenciant
i descobrint quines de les vuit intel·ligències múltiples establertes pel psicòleg Howard Gadner,
presenta el nostre fill o filla. Només cal observar com juguen els nostres
fills i adonar-nos dels diferents
talents naturals que demostrin. Cal observar la seva empatia o simpatia ( amb
sí mateix i amb els altres), en el seu llenguatge, en la seva destresa en l’ús
de la seva capacitat motora, en la seva curiositat i estima per la naturalesa,
en l’habilitat artística ( pintura, arquitectura, escultura...), en la seva
habilitat musical o capacitat visual, etc.
“Hem d’educar als
nostres fills perquè afrontin la vida, no per passar exàmens, que arrisquin,
que siguin responsables amb les seves decisions, tolerants, però sobretot,
feliços i lliures.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada