M'ESTIMO? M'AGRADO? ...
El nivell d’autoestima d’un ser humà té una enorme influència en la
“qualitat de vida” de les persones. Quan una persona té un bon nivell
d’autoestima s’alegra de ser qui és, se sent orgullós de sí mateix, s’agrada...
L'autoestima es basa en un conjunt de consideracions,
positives o negatives, referides a un mateix. És la opinió que cada persona té
de si mateix i es veu reflectida en les seves capacitats, personalitat,
valors... És el nostre mirall real, que ens mostra com som, quines habilitats
tenim i com ens desenvolupem a través de les nostres experiències, sensacions,
expectatives. És, per tant, el valor que
ens donem a nosaltres mateixos.
Des de ben petits rebem missatges sobre nosaltres del nostre entorn: pares,
professors, amics, companys, familiars, etc. A vegades aquests missatges són
categòrics “ ets un desastre”, “ el meu fill és molt intel·ligent”, “ ets un
caos”,” El teu germà treu més bones notes que tu.”, “ ets el més llest de la
classe.”, etc. En canvi , d’altres són obvis, és a dir, si un pare/mare;
mestre/a només està pendent de l’agenda del seu fill/a, dels deures,
d’organitzar-li la motxilla, etc., aquest percebrà que el veuen incapaç perquè
estan a sobre i no el deixen ser autònom.
D’aquesta manera ens anem fent una idea de com som, però això no vol dir
que siguem així... sinó que els altres ens han destacat certes coses deixant de
banda molts altres aspectes que tenim. Cal ser conscient de com el nostre entorn
pot influir en la nostra autoestima.
La formació de l’autoestima depèn de múltiples factors: factors biològics (
temperament), factors socials ( factors familiars, amb amics, el grup, etc.) i
factors emocionals.
Tal i com ja havia exposat el psicòleg humanista Carl Rogers, l'arrel dels problemes de moltes persones deriven de
la pròpia infravaloració en elles mateixes. D'aquí, la importància que va
agafant treballar i fer èmfasi a l'autoestima ja que aquesta és una necessitat
emocional bàsica per qualsevol ésser humà. És per això que en els nens se'ls hi
ha de potenciar ja que estan en procés de creixement i de formació de la seva
manera de ser, per tant, el seu benestar emocional depèn d'ell mateix i també
de l'entorn familiar i acadèmic que l'acompanya. Per tant l’autoestima és el
resultat de la relació entre el caràcter de l’infanti l’ambient en el que
aquest es desenvolupa i creix.
L’autoestima és doncs, un element bàsic en la formació
personal i emocional dels infants. Del seu grau d’autoestima dependrà el seu
desenvolupament com a persona, en l’assoliment dels aprenentatges, en
l’establiment de les relacions, en les activitats i, sobretot, en la
construcció de la pròpia felicitat. Una bona autoestima ajudarà al nen o nena a
tenir un millor rendiment acadèmic, també a millorar les seves relacions
socials, a vèncer les inseguretats i a tenir una bona salut emocional.
Per tant, l’autoestima es basa en dos aspectes fonamentals: la sensació de
sentir-se únic i valuós i el sentiment de sentir-se capaç.
L’autoestima és una peça fonamental en la construcció
dels pilars de la infància i l’adolescència. L’autoestima no és una assignatura
que s’aprèn a l’escola, es construeix dia a dia, a través de les seves
experiències, de les relacions personals d’acceptació i confiança.
Al contrari, un infant amb l’autoestima
baixa, està neguitós, poc segur, desorientat, no confia en les seves
pròpies possibilitats, s’infravalora, es limita, té una falsa imatge de si
mateix, no es relaciona amb normalitat, es frustra amb facilitat, nega
freqüentment : no puc, no sé, po sóc capaç, en definitiva, ni es valora ni
s’accepta a sí mateix.
Cal estar alerta i saber veure certs indicadors dels infants amb baixa
autoestima, per exemple: ser massa crític amb un mateix, ser molt
perfeccionista, tenir por a equivocar-se, ser molt sensible a la crítica i poc
tolerant a la frustració, tenir la necessitat d’agradar sempre als altres, de
cridar l’atenció...
Com es construeix
l’autoestima?
El factor que incideix més directament en l’autoestima, és la qualitat de
les relacions que existeixen entre els infants i aquelles persones que tinguin
un paper important en la seva vida.
Aquí hi juga un paper molt important la comunicació, tant la comunicació
verbal ( allò que diem amb paraules) i la comunicació no verbal ( allò que
sentim i no expressem amb paraules). Aquí té molta importància la comunicació
no violenta i no verbal, ja que no ens comuniquem pel que diem , sinó pel que
sentim. Les paraules tenen poder, però cal que vagin acompanyades de veritables
sentiments. NO és el mateix dir “ ets un desastre!” que “et costen de vegades
les habilitats motrius o d’organització”;” és agressiu”, que “ a vegades actua
de forma poc tolerant”; “ ets tonto”, sinó “ està aprenent a viure”, etc.
Però, quin paper tenen els pares, educadors, mestres, etc. en tot això?
Poden ajudar a construir un dels pilars fonamentals de la infància i
l'adolescència? Doncs d'ells depèn l'autoconcepte que els seus fills s'aniran
creant.
Per aquest motiu,
a continuació deixo alguns consells per ajudar als nostres infants a enfortir
la seva autoestima i a fer-los emocionalment més sans :
- -Crear una base afectiva segura. Establir un vincle afectiu fort amb els pares , sobretot amb la mare. Aquest aferrament ha de ser positiu i segur.
- Tenir-los en compte i dedicar-los el nostre temps de manera exclusiva.
- Corregir els seus errors però des de afecte i estima, no des de la ira ni jutjant.
- Fer-los assumir tasques de casa, adequades a l'edat del nen. D'aquesta manera també farem que contribueixin en ajudar a la casa.
- Fer-los adonar de les seves fortaleses i capacitats no només de les seves limitacions.
- Evitar les comparacions entre nens/es ja que tots són diferents, sobretot entre germans/es.
- Generar un bon ambient a casa per tal de poder compartir moments del dia conjuntament.
- No etiquetar-los, com “ desastre”;” ets un caos”; “ ets tonto”; etc.
- Evitar els missatges amb negatiu: "no ho fas bé" i canviar-ho per missatges més positius: "si ho fas d'aquesta altra manera segur que va bé".
- Reforçar positivament quan fan les coses ben fetes.
- Establir límits clars i sé conscients amb ells.
- Valorar-li l’esforç no els resultats.
- No sobre protegir-lo, fomentarem la inseguretat i la dependència.
- Validar les seves emocions i respectar-les.
- Transmetre-li afecte a partir de carícies, físiques (una abraçada, un petó,...) o emocionals ("t'estimo"...).
No cal oblidar
que, si donem oportunitats als infants de provar i fer per ells sol; encara que
s’equivoquin, estarem donant oportunitats de sentir satisfaccions personals, de
sentir-se amb capacitats, …. estarem potenciant l’autoestima de cada infant.
Ells haurien de poder fer les coses con creuen, com poden, com saben, com aprenen, com han
observat … I si s’equivoquen, els adults estarem allà, acompanyant-los en el
seu procés i ajudarem a tolerar la frustració.
Amb tot, però si
un nen té molts problemes d'autoestima i inseguretat, és important derivar-lo a
un tractament específic amb un especialista.
Ja ho deia Jean- Jacques Rousseau: “ Estem tan
obsessionats per crear la bombolla del benestar adult que se’ns ha oblidat la
importància de sembrar l’autoestima en els nostres infants.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada